La gala dels Oscar

El 1934 Will Rogers va provocar un dels moments més incòmodes de la història dels Oscars en anunciar el guanyador del premi al millor director amb un simple “Puja a recollir-lo, Frank!” Frank Capra, nominat per Dama per un dia, es va aixecar i va caminar amb un gran somriure cap a l’escenari, però es va aturar a mig camí en veure que l’Oscar era en realitat per a Frank Lloyd, nominat per Cavalcada. Capra va tornar a la seva butaca en un moment que després va descriure com “el més llarg i humiliant de la seva vida”. 83 anys després, la relliscada de Rogers va ser superada ahir per Warren Beatty i Faye Dunaway, que van proclamar el triomf de La La Land només per veure com, cinc minuts després, l’equip de la pel·lícula era desallotjat de l’escenari per anunciar que el veritable guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula era Moonlight. Cares d’estupor entre la troupe de La La Land, desconcert dels presentadors i sorpresa majúscula per a l’equip de Moonlight. Ja no importa què passi en la pròxima edició dels Gaudí o els Goya: res podrà superar el clamorós error d’aquesta edició dels Oscars.

En l’origen de l’error hi ha una confusió de sobre: el que van llegir Beatty i Dunaway no contenia el guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula, sinó el de millor actriu, que uns minuts abans havia guanyat Emma Stone per La La Land. Com va acabar aquell sobre a les mans dels presentadors? L’empresa d’auditories PricewaterhouseCoopers, que supervisa el recompte de vots dels Oscars des de fa 83 anys, va assumir la pífia i va demanar “sinceres disculpes” a tots els implicats. “Estem investigant com ha pogut succeir i ho lamentem profundament”.

Cadena d’equívocs

L’error de PricewaterhouseCoopers va generar una cadena d’equívocs. Si repassem el vídeo, s’aprecia el desconcert en la cara de Beatty a l’hora d’anunciar el premi. El que en directe va semblar una pausa dramàtica va ser en realitat un moment de confusió en veure escrit el nom de Stone. Davant del dubte, l’actor va passar la targeta a Dunaway, que no s’ho va pensar i va exclamar: “ La La Land!” A partir d’aquí es precipiten els esdeveniments: l’equip de La La Land puja a l’escenari i comencen els discursos dels productors. I mentre el productor Marc Platt fa el seu discurs d’agraïment, estranys moviments de gent es produeixen a l’escenari. Els somriures van desapareixent de les cares -excepte el de Ryan Gosling, que per algun motiu troba la situació hilarant-. Els altres productors del film, Jordan Horrowitz i Fred Berger, intercanvien mirades significatives. S’adonen que han perdut. I, tanmateix, Berger agafa el micro després de Platt i fa el seu discurs d’agraïment, rematant-ho amb un: “Per cert, hem perdut”.

Però el que fins aquí semblava un guió d’ Agafa-ho com puguis fa un gir quan Horowitz agafa el micro i explica amb claredat la situació. “S’ha produït un error. Moonlight, heu guanyat l’Oscar a millor pel·lícula. No és cap broma!”, va exclamar mostrant la targeta autèntica a càmera. I quan el presentador Jimmy Kimmel el va intentar consolar, el productor de La La Land va afirmar que estava “molt orgullós de poder donar el premi” als seus amics de Moonlight. En qüestió d’un minut, Horowitz va passar de víctima a heroi. Potser no ha guanyat cap Oscar, però ahir es va convertir davant dels ulls de tot el món en la persona que millor l’ha sabut perdre. Les paraules del director de Moonlight en rebre finalment el seu premi van ser un eco del que tothom pensava a casa seva. “Ni en els meus somnis podia imaginar que això passaria”, va dir Barry Jenkins. Tan inesperat, tan sorprenent, que fins i tot el director d’ El sisè sentit, M. Night Shyamalan, va tuitejar fent broma que ell havia escrit el final de la cerimònia. “Kimmel, els hem enganyat a tots!”, afegia.

La relliscada té una part positiva. Després de veure el que passa quan es lliura un Oscar erròniament, ningú tornarà a creure que Jack Palance es va inventar el premi a Marisa Tomei. I, en el fons, l’error ha aconseguit el que els productors de la gala buscaven desesperadament des del primer minut: crear un moment inoblidable que transcendeix els premis, com la selfie d’Ellen DeGeneres o el discurs de Meryl Streep als Globus d’Or. La gala dels Oscars ja no vol ser només un espectacle divertit i emocionant, sinó un generador d’imatges que es viralitzin a les xarxes socials, la nova mesura de l’èxit d’un esdeveniment. Per això van portar uns turistes a la gala i van llançar llaminadures del sostre: per capturar reaccions espontànies que s’escapin del guió. És la dictadura del mem, que les gales de premis han importat dels late nights. Si ens ho mirem amb certa distància, l’error no deixa de ser anecdòtic. El 1964 ja es van confondre els sobres d’un premi i no es va acabar el món. Però, esclar, llavors encara no existia Twitter.