Bateries

les bateries

IDIOMES OFICIALS

Els estands d’Ericsson i Huawei són dels més grans del MWC i de visita obligada per a qualsevol que vulgui saber cap on aniran les telecomunicacions els pròxims anys. A les trobades a porta tancada que Ericsson organitza amb periodistes especialitzats i els seus alts directius es parla només en anglès, però s’ofereix un servei de traducció simultània a un altre idioma: el japonès. Això diu molt de l’avantatge que el mercat nipó porta a la resta del món en tecnologia.

SEGUIREM CARREGANT

Si algú esperava que aquest MWC portés la solució al problema del consum d’energia de les nostres andròmines digitals, deu haver marxat a casa ben decebut. El màxim que ha aconseguit la indústria és que la molesta operació de carregar la bateria sigui més còmoda i ràpida. Els telèfons més recents amb processador Qualcomm porten la versió 3 de la tecnologia QuickCharge, però l’empresa ja ha presentat la versió 4, que proporcionarà cinc hores d’autonomia endollant el mòbil només cinc minuts. La marca Meizu presumeix de la seva alternativa Flyme, que assegura un 100% de càrrega en 20 minuts i sense sobreescalfament. En canvi, la càrrega sense fils que jo trobo tan pràctica no gaudeix d’una bona adopció: no en porta cap dels tres mòbils estrella d’aquest MWC, els models emblemàtics de Huawei, LG i Sony.

BATERIES DE GRAFÈ... O NO

En un estand xinès presumien ahir de tenir la primera bateria externa basada en el miraculós grafè, però van ser incapaços de demostrar-me que era alguna cosa més que un power pack genèric. Fins que no es demostri el contrari, els supercondensadors de grafè continuen en el terreny de les tecnologies prometedores. La mateixa empresa em deia que a Barcelona emmagatzemen les bateries que distribueixen a tot Europa: les porten aquí en vaixell perquè no els hi permeten portar-les en avió. Per què deu ser?

SENSORS: DEL COTXE AL GIMNÀS

Ahir vaig descobrir que algunes aplicacions mòbils poden comptar les flexions que fan a terra els seus usuaris: el telèfon detecta la variació d’alçada gràcies a un diminut xip sensor baromètric de SensorTech, la filial que l’empresa alemanya Bosch de components per a automoció va crear per vendre en altres indústries. L’alcoholímetre personal Mint porta el mateix xip que els mesuradors d’emissions d’alguns vehicles, i l’acceleròmetre que fa que es dispari l’airbag en cas de col·lisió és cosí germà dels que detecten com belluguem el cap quan portem posat un visor Oculus de realitat virtual i del que analitza si ens hem netejat prou bé les dents amb el raspall infantil connectat Grush.

HIGIENE DENTAL PERIODÍSTICA

I parlant de raspalls de dents, l’empresa francesa Kolibree diu que el seu és el primer que aplica internament la intel·ligència artificial, perquè no hagis d’emportar-te el telèfon al lavabo. L’estri es diu... ARA! Els vaig enviar immediatament una fotografia als directius del diari, per si volen organitzar una promoció de venda en quioscos, com les de vaixelles o tovalloles del Barça, però en aquest cas amb la personalització ja inclosa en el producte original.