Francesc Homs

Homs

El judici del 9-N es trasllada a Madrid. Avui comença al Tribunal Suprem la vista que ha de jutjar el paper de l’exconseller i ara portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, durant el procés participatiu del 2014. Un judici que un cop més estarà precedit per la mobilització del sobiranisme -entitats, representants del PDECat, ERC i els comuns i quatre consellers del Govern acompanyaran Homs- i que serà, en bona part, una rèplica del que es va viure a principis de febrer a Barcelona, quan l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van seure al banc dels acusats.

Des d’avui, doncs, Homs tindrà l’oportunitat de respondre a les preguntes del fiscal, cosa que no va poder fer durant la seva declaració com a testimoni en el judici als seus companys al Govern. Aleshores, el dirigent del PDECat va encarar-se als passadissos amb el fiscal i li va retreure que no tingués “el coratge” per fer-li preguntes. L’exconseller ja ha avançat en les últimes setmanes algunes de les que seran les seves línies de defensa, que es fonamentarà en bona part en l’escrit que la mateixa fiscalia va trametre-li per rebutjar -fa poques setmanes- la denúncia que ell mateix havia presentat contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per haver desobeït sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre la gestió del 0,7% social de l’IRPF.

Ahir, en roda de premsa a la seu del PDECat a Barcelona, va tornar a referir-se a l’argumentació del ministeri públic, que utilitzarà des del banc dels acusats per fer notar la “contradicció” i la “doble vara de mesurar” de la fiscalia. “Els que m’acusen i creuen que hem comès delicte, també han considerat el contrari”, va afirmar Homs, sentenciant: “En funció de les idees, les coses poden ser motiu d’arxivament o d’un delicte molt greu”. L’exconseller s’agafarà a aquesta afirmació per deixar clar que està davant d’un judici polític. “Les contradiccions de la fiscalia posen de manifest que hi ha una intenció política al darrere”, va dir, convençut que la seva argumentació jurídica és “molt solvent i molt consistent”.

El líder del PDECat a Madrid, de fet, va deixar clar que “qui està en fals des del punt de vista del dret” i qui està “violentant les regles del joc, les lleis”, és el l’estat espanyol. “Si hi ha una resposta penal davant d’un procés cívic, democràtic i pacífic, és la fi de l’estat espanyol. Si l’estat espanyol davant d’un procés democràtic, pacífic, positiu i propositiu ha d’acabar responent per la via penal, és que s’ha perdut i ha perdut”, va advertir amb contundència.

La carta de T-Systems

Com en el judici de Barcelona, les preguntes de l’acusació contra Homs aniran destinades a intentar aclarir què va fer el Govern entre els dies 4 i 9 de novembre. És a dir, si un cop va rebre la resolució del TC que l’instava a aturar els preparatius del procés participatiu l’executiu va fer alguna cosa per aturar la jornada de votació. En el cas d’Homs, a més, la clau serà la resposta a la carta que li va enviar l’empresa T-Systems per respondre als seus dubtes sobre si, després de la decisió del TC, els seus treballs en relació al 9-N havien de continuar. La missiva, en què Homs -que com a conseller de la Presidència tenia sota la seva responsabilitat els serveis jurídics de la Generalitat- respon a T-Systems que tot continua igual és una de les principals proves a les quals s’aferra la fiscalia per argumentar que l’exmembre del Govern va desobeir el TC.

Homs serà, doncs, un dels protagonistes de la primera jornada d’un judici que s’allargarà fins dimecres i en què també participarà, en aquest cas com a testimoni, l’expresident Artur Mas -dimarts a la tarda-, i l’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer