Monaco-ITER Fellowships: apply by 1 March

If your PhD was awarded after 1 January 2015—or you are about to obtain one—you are eligible to apply for a Monaco/ITER Postdoctoral Fellowship.

The Fellowship Program is recruiting now for two-year terms beginning autumn 2018.

Since 2008, 25 young scientists and engineers have been able to participate directly in ITER, working on cutting-edge issues in science and technology with some of the leading scientists and engineers in each domain. The principal aim of the Research Fellowships, which are funded by the Principality of Monaco under a Partnership Agreement that was renewed in early 2018, is the development of excellence in research in fusion science and technology within the ITER framework.

Using electron cyclotron heating to stabilize the plasma

In a recent report in Nuclear Fusion, an international team of researchers outlines an approach for using electron cyclotron heating to control instabilities known as "neoclassical tearing modes" that can cause magnetic islands to grow in, and perturb, the plasma.

Lead physicist Francesca Poli of the Princeton Plasma Physics Laboratory (PPPL) worked with two of her colleagues and researchers from the ITER Organization, the Max Planck Institute for Plasma Physics in Germany, and the Institute of Plasma Physics in Italy, to describe an approach that for the first time simulates the plasma, the magnetic islands and the feedback control from the electron cyclotron waves.

The current from the electron cyclotron waves (see related article in Newsline) has to be matched with the magnetic island. The simulations performed help to determine the maximum misalignment that can be tolerated and under which conditions experiments should be run.

Spinoffs from the science at the heart of the stars

"Many basic science discoveries, while important by themselves and foundational in their fields, also yield spinoff applications or enabling technologies not envisioned by the scientists doing the original work. This is what makes investment in science like fusion energy research so powerful—the impact extends well beyond the laboratory."

This statement prefaces a new brochure issued by the US Office of Fusion Energy Sciences (Department of Energy) on the many areas of science and technology—modern electronics, lighting, communication, manufacturing, transportation—that have benefitted directly from research into fusion.

Not just for smart phone batteries

The chemical element lithium may just have found itself a new application. Scientists at the Princeton Plasma Physics Laboratory (PPPL) and China's Experimental Advanced Superconducting Tokamak (EAST) have found that lithium powder can reduce periodic instabilities in plasma when used to coat tungsten surfaces in fusion devices.

These instabilities are known as edge-localized modes (ELMs) and occur at the outer parts of the fusion plasma. ELMs develop regularly when the plasma enters what is known as high-confinement mode, or H-mode, which holds heat within the plasma more efficiently. ELMs can damage the divertor, a plasma-facing component that extracts heat and ash produced by the fusion reaction, and cause fusion reactions to fizzle.

The researchers also found that it became easier to eliminate ELMs as the experiments progressed, possibly requiring less lithium as time went on.

The results cause physicists to be confident that these techniques could also reduce ELMs in larger fusion devices that were designed to be compatible with lithium.

Planning for a fusion-relevant neutron source

Spain and Croatia have announced they will join forces in preparation to host DONES, the DEMO Oriented Neutron Source facility. The specialized installation will help scientists to test materials in an environment of neutron irradiation similar to that of a demonstration fusion reactor (DEMO), the intermediate step from ITER to a commercial fusion reactor.

A scientific collaboration framework between Japan and Europe—the Broader Approach—is helping to pave the way to DONES by validating key technological concepts. The engineering validation and engineering design activities of IFMIF (the International Fusion Materials Facility) aim at producing a detailed, complete and fully integrated engineering design of fusion-relevant neutron source by validating the continuous and stable operation of prototypes for each IFMIF subsystem.

Research into materials with neutron-resistant properties is one of the key tasks laid out in the European Roadmap, Europe's guiding document to addressing the scientific and technological challenges on the way to adding fusion energy to Europe's future energy mix.

It has not yet been decided where DONES will be located. For Europe, Spain and Croatia have now agreed to propose Granada, Spain, as host. Should this not be possible for technical reasons, the project would be hosted in Moslavačka Gora, Croatia. A technical group of experts from both countries that evaluated both sides declared the Granada site as fully operational and acknowledged that construction works could start immediately.

Bateries

les bateries

IDIOMES OFICIALS

Els estands d’Ericsson i Huawei són dels més grans del MWC i de visita obligada per a qualsevol que vulgui saber cap on aniran les telecomunicacions els pròxims anys. A les trobades a porta tancada que Ericsson organitza amb periodistes especialitzats i els seus alts directius es parla només en anglès, però s’ofereix un servei de traducció simultània a un altre idioma: el japonès. Això diu molt de l’avantatge que el mercat nipó porta a la resta del món en tecnologia.

SEGUIREM CARREGANT

Si algú esperava que aquest MWC portés la solució al problema del consum d’energia de les nostres andròmines digitals, deu haver marxat a casa ben decebut. El màxim que ha aconseguit la indústria és que la molesta operació de carregar la bateria sigui més còmoda i ràpida. Els telèfons més recents amb processador Qualcomm porten la versió 3 de la tecnologia QuickCharge, però l’empresa ja ha presentat la versió 4, que proporcionarà cinc hores d’autonomia endollant el mòbil només cinc minuts. La marca Meizu presumeix de la seva alternativa Flyme, que assegura un 100% de càrrega en 20 minuts i sense sobreescalfament. En canvi, la càrrega sense fils que jo trobo tan pràctica no gaudeix d’una bona adopció: no en porta cap dels tres mòbils estrella d’aquest MWC, els models emblemàtics de Huawei, LG i Sony.

BATERIES DE GRAFÈ... O NO

En un estand xinès presumien ahir de tenir la primera bateria externa basada en el miraculós grafè, però van ser incapaços de demostrar-me que era alguna cosa més que un power pack genèric. Fins que no es demostri el contrari, els supercondensadors de grafè continuen en el terreny de les tecnologies prometedores. La mateixa empresa em deia que a Barcelona emmagatzemen les bateries que distribueixen a tot Europa: les porten aquí en vaixell perquè no els hi permeten portar-les en avió. Per què deu ser?

SENSORS: DEL COTXE AL GIMNÀS

Ahir vaig descobrir que algunes aplicacions mòbils poden comptar les flexions que fan a terra els seus usuaris: el telèfon detecta la variació d’alçada gràcies a un diminut xip sensor baromètric de SensorTech, la filial que l’empresa alemanya Bosch de components per a automoció va crear per vendre en altres indústries. L’alcoholímetre personal Mint porta el mateix xip que els mesuradors d’emissions d’alguns vehicles, i l’acceleròmetre que fa que es dispari l’airbag en cas de col·lisió és cosí germà dels que detecten com belluguem el cap quan portem posat un visor Oculus de realitat virtual i del que analitza si ens hem netejat prou bé les dents amb el raspall infantil connectat Grush.

HIGIENE DENTAL PERIODÍSTICA

I parlant de raspalls de dents, l’empresa francesa Kolibree diu que el seu és el primer que aplica internament la intel·ligència artificial, perquè no hagis d’emportar-te el telèfon al lavabo. L’estri es diu... ARA! Els vaig enviar immediatament una fotografia als directius del diari, per si volen organitzar una promoció de venda en quioscos, com les de vaixelles o tovalloles del Barça, però en aquest cas amb la personalització ja inclosa en el producte original.

Full de ruta del proces

En els pròxims sis mesos Junts pel Sí i la CUP entraran en un terreny desconegut i obriran un pols polític amb el govern espanyol sense precedents. L’objectiu de la majoria independentista és aconseguir aprovar la llei de transitorietat i convoccar el referèndum esquivant el veto del Tribunal Constitucional (TC), encara que després assumeixen que l’estat espanyol farà ús de totes les eines a l’abast per impedir la votació sobre la independència. Per a Junts pel Sí no és el mateix obviar les institucions espanyoles un cop inaugurada la “nova legalitat” amb l’aprovació de la llei de transitorietat que emparar-se en una norma que ja neixi suspesa pel TC.

Per superar aquests entrebancs i esquivar el probable veto, fonts de la majoria independentista coincideixen que la tramitació de la llei de transitorietat ha de ser ràpida, ja que assumeixen que el govern espanyol la voldrà impugnar de seguida que se’n faci públic el contingut. Ara bé, aquesta aprovació exprés no implicarà la independència, sinó que Junts pel Sí i la CUP han dissenyat una desconnexió en dues fases, tal com va avançar l’ARA fa tres mesos, que passa perquè la ciutadania es pronunciï en un referèndum -tot i que divendres el Consell de Garanties Estatutàries va tombar la referència de la votació als pressupostos-. És a dir, han ideat una tramitació exprés per a una desconnexió en diferit: primer només s’activarà el que sigui necessari per fer la consulta i, en cas que guanyi el sí, s’activarà tota la resta de la llei de transitorietat per garantir la “seguretat jurídica” cap al nou estat.

Repte: aprovar la llei en un dia

La consigna de Junts pel Sí -no compartida per la CUP-és que el pas de l’autonomia a la independència ha de ser de “la llei a la llei” i que, per tant, s’ha d’aprovar “reglamentàriament”. Ara bé, són conscients que no serà fàcil. Tot i que el primer pas dels independentistes serà intentar aprovar la llei de transitorietat per la via ordinària (que implica un debat a la totalitat, debat en comissió i votació final al plenari) donen per descomptat que el TC voldrà impedir el debat sobre la norma i per aquest motiu volen aprovar-la en un sol dia, forçant el reglament del Parlament, per reduir el marge de reacció de l’Estat.

Per fer-ho, com explicava aquest diari dilluns, hi ha diverses vies sobre la taula que ja han provocat una reacció irada de l’oposició, que ho considera “antidemocràtic”. D’ una banda, Junts pel Sí ha impulsat una reforma del reglament del Parlament perquè els grups, tal com ja pot fer el Govern, també puguin tramitar lleis per lectura única. Però també valora altres fórmules que creu que poden dificultar la impugnació de la norma al TC. Es tracta de l’article 105.4, que atorga a la mesa del Parlament (on JxSí té majoria) la potestat de reduir els terminis de tramitació tant com cregui convenient; o l’article 81.3, que permet alterar l’ordre del dia d’un ple per votar una iniciativa, encara que no hagi complert tots els tràmits reglamentaris si hi ha acord per majoria absoluta. D’altra banda, també hi ha l’article 106.4, que permet obviar la publicació d’una iniciativa parlamentària al Butlletí Oficial del Parlament en cas que la presidència del Parlament consideri la situació d’“urgència”.

Sobirania per fer el referèndum

Si l’independentisme tira endavant el pla i aconsegueix aprovar la llei de transitorietat en un dia, les fonts consultades insisteixen en l’aplicació per fases: sense referèndum no hi ha aplicació integral de la llei de transitorietat. ¿Quines parts de la norma, però, entraran en vigor en un primer moment? Tot i que Junts pel Sí i la CUP deixen clar que aquesta qüestió “no està tancada”, fonts coneixedores de la llei de transitorietat apunten que s’optarà per una referència genèrica: la Generalitat podrà disposar de tot el que sigui “necessari” per fer efectiu el referèndum. De l’estructura de la llei que van anunciar Junts pel Sí i la CUP, s’aprovarien primer les parts del primer títol de la llei, en què se situa la sobirania en el poble de Catalunya representada al Parlament, i articles de l’apartat del sistema institucional sobre l’administració electoral per fer el referèndum.

En un primer moment quedaria en stand by, segons les mateixes fonts, l’article que defineix Catalunya com una “república democràtica, social i de dret”, ja que això fa referència a la “forma d’estat”. També quedarien pendents les parts de la norma que regula l’accés a la nacionalitat, els límits del territori, el poder judicial, la substitució d’administracions o el procés constituent. Tot i aquest acord global entre JxSí i la CUP sobre la llei, l’esquerra anticapitalista pressiona per dividir-ne el contingut: una norma que reguli el referèndum i l’altra la transició cap al nou estat. Consideren que així es distingeixen millor les dues eines i pot facilitar el suport dels comuns, almenys, en la norma que reguli el referèndum. Una visió que no és compartida per Junts pel Sí, que creu que és necessari escenificar un moment “fundacional” per no repetir un nou 9-N.